15 de novembre El Catallaràs

El dia 15 de novembre els Arreplegats: Dani, Emili, Carlos, Jordi, Lluís i Josep Pere Ribas alies (Barber) de diverses poblacions van anar a fer la ruta del Catllaràs. Un recorregut de 40 kms. amb un desnivell de 1.640 mts, un recorregut diferent de les nostres contrades per aquestes dates de tardor.

Preparant-se per sortir a les 9:15 desde Sant Julià de Cerdanyola.

A punt per la sortida.

Una vegada tots vestits amb la roba de romans, la fotografia de rigor.

Espectacular les vistes, a més tenia que fer una miqueta ja de fred.

Semblen els magnífics.

Aquí encara no havia sortit el sol.

Que? Arrenques o què?

Les catifes de pàmpuls són excepcionals amb aquest temps.

Casi té de ser impossible seguir el camí sense veure les roderes.

Envoltats de muntanyes enfarinades.

El Barber fent de paparazzi, m'entre el company vol caure i no sap com.

Pistes bastant boniques.

No és un bolet! És la bici del Baber.

Fent pujades amb ziga-zaga.

Punt d'informació.

Aquest boscos són l'enveja de cualsevol biker.

Totel les muntanyes tenen lo seu.

Un bon lloc per anar-hi a esmortzar. Si fixeu que no hi ha males herbes?

Per fer la foto, ni ha hagut un que ha tingut que fer més via.

Sortit del no res.

Empampulats.

Ara que si les fulles són a terra, als arbres no n'hi ha ni una.

Parada de germanor.

Per un cim d'una muntanya.

Des d'aquí bones vistes.

Pasturant com les vaques.

Aixó és, passeu per on volgueu, el terme és vostre.

Fotografia portada de disc. Els Arreplegats al Catllaràs.

Crec que les fotografies o diuen tot de la ruta.

Un bon canalot d'aigua per celebrar-ho.

Saltu i pedals.

Mort Dimitri De Fauw

Quina llàstima que passin aquestes desgràcies.

El ciclista Belga Dimitri De Fauw de 28 anys especialista amb curses de pista (velòdrem) es va suïcidar a consecuència d'una crisis depresiva, provocat per la mort de l'accident que va tenir als Sis dies de Gante el 25 de novembre de 2006 on va morir el Català Isaac Gàlvez. El ciclista va declarar que estava fet "una ruina" i molt impresionat per la mort del seu company.

Aquesta foto és d'abans que pasés la desgràcia al velòdrem de Gante (Bèlgica).

Aquí podem veure la parella formada per Joan Llaneras i Isaac Gàlvez el mateix velòdrem de Gante on eren uns especialistes, van ser dues vegades campions del Món.

Que descansin el pau.

V Marxa Btt Bellmunt

Dons aquí estem, encara hem arrivat aviat peró anem a inscriures, amb una temperatura diferent que la de la setmana passada que era de 6º i avui de 17º no cambia la cosa ni res.

A la sortida ens trobem ja amb el Fèlix. Les xiques de les inscripcions molt simpàtiques.

Au! Vinga Avi Font no m'he les entretinguis i a fer via.

El Jjt's fen les inscripcions, mentre el Fèlix li deixa una roda perquè la d'ell perd l'aire com un cistell per la vàlvula.

Una vegada inscrits, ens trobem a l'Antonio fen el cafetó al bar.

Els encarregats de fer l'esmortzar, mmmm llangonissa. Homeeee, un de Mont-roig que no s'ha "rajat" en venir el Miguel Rei.

M'entre l'Avi Font li fa la manicura al Jjt's, m'entretinc en mirar les bicicletes que regales al comprar un parell de donuts (quins ferros).

Arrivat el moment d'escalfar, l'Avi Font per un costat i l'August per l'altre fent estiraments. Porta un bicicleta de nen petit amb una tija de sillin d'homa gran.

El companys del Riudecols fent un reportatge fotogràfic el Sr. Perelló.

El Jjt's se li ha tancat el cotxe amb les claus dintre, si és que ets únic Jjt's, no us compressiu ferralla de cuatre rodes amb estrelleta incorporada no passaria.

Si hi hagués pernil se l'haurien emportat ells.

Vistes del merder que monten la gent de Bellmunt. (Peró ben muntat sí senyor).

Arrivat l'hora de la veritat. El Miguel Rei i l'Avi Font.

L'Avi Font i el Tiet (et faré l'arrós Avi).

El de Riudecols surtent de darrera. Preparats? Llestos? Ja! Hem prés la sortida 91 bikers en total.

Aquí podem veure el Jaume i el Fèlix sortint de devant.

1r. Jordi Cugat 1:17:15 - 2n. Josep Turon 1:22:55

3r. Marc Soler 1:26:58 - 8è. Jaume Mestre 1:31:40

9è. August Pascual 1:34:12 - El Fèlix ja arrivat? 33è. 1:51:41 (fet pols).

39è Pau Romero 1:58:23 el més jove. Aquí veiem el nou equip Olimpia amb les bicis de carretera i Btt.

47è. Jjt's 2:05:32 - 52è. Antonio Gimenez 2:06:16

Arrivada de tot o la majoria del club de Riudecols que han sortit a invernar ja.

Arriven totes agafades de la maneta.

78è Avi Font 2:19:45 - 26è. Tiet 1:44:58

53è. Miguel Rei 2:06:20 hi ha més una ampolla de vinatxo.

Ei aixó no val al Fèlix una ampolla? Aixó és tongoooo!!

L'Antonio que no para de pujar al podi, primer per unes entrades a les mines que li han tocat per sorteig.

I després per ser el més veterà en correr.

I el Pau per ser el més jove en participar.

Al final per fi, el podi dels tres primers.

Tot i que el primer va ser el Jordi Cugat i va tenir que pujar un amic seu perquè ell no hi era ja, perquè penseu que va arrivar primer? Perquè tenia tard esclar.

L'obsequi del companys de Bellmunt, a part de regals per sorteig, esmortzar i bona companyia.

Total: 27 kms amb 1:44 minuts amb una velocitat màxima de 59,8 kms/h. i un perfil de 884 mts.

El recorregut i el perfil. El recorregut va variar una mica respecte a l'any passat, peró la bellessa del paissatge és el mateix. Pel que fa en canviar-lo de fecha, diguem que no fa tanta calor, peró la calor que feia no és normal per l'epoca que estem. Per més informació: http://jovesbellmunt.cat/

Salut i felicitats a la gent de Bellmunt.

Pròxima estació: Bellmunt del Priorat

Avui toca sortir a fer el circuit per la setmana que vinent la 5ª marxa de btt a Bellmunt.

Aquí podem veure el mirador de l'Avi Font.

Mentre esperem que es faci l'hora pel camí el termòmetre marca 3º i prop de les nou marcava 6º, si senyors feia fred i sort que no feia gens de vent.

A les nou com un clau arriva el Fèlix, on hem sortit a fer la ruta amb el Jaume de Falset.

El recorregut passa per les vinyes espectaculars de la zona.

Una foto familiar amb Bellmunt fent-nos de coixí.

El Fèlix vigilant que no li toquem les vinyes.

L'Avi Font: Mira si alló és Gratallops!! Que no has vist mai res home?

El Tiet i el Jaume a una de les baixades més boniques.

El Fèlix i l'Avi Font.

Ostres tota la temporada que no punxa i mira, avui la primera.

Passat per zona d'ametllers de vinyes, un recorregut espectacular, amb una mica de desnivell.

El testimoni del poble que en tot moment l'anem envoltatn

Un pèl de pujada, vinga amunt.

Renoi, i sort que no has punxat en tot l'any, ja és la segona amb 12 kms.

Passant per les mines de Bellmunt.

Per aquí és on s'entra la visita i per baix on hi ha la sortida. Per més informació http://www.wwmm.org/musei/museo.asp?museo_id=31

Podem trobar més mines peró que no estan visibles.

Ei ei ei espereuuuu parella que el Fèlix si seu i tot, ja és la tercera punxada amb només 19 kms. portem més estona parats que pedalant.

No Fèlix no, jo no penjo mai les fotografies de les penes dels altres, jajaja.

Aquí l'Avi esplicant batalletes, com un vell.

No hem fet res i mira tres punxades, ja no queden càmeras la pròxima parxes.

Una de les zones noves, que són espectaculars.

Si nes de llesta la meva bici, ulora a vi negreeeeeee, mmmmmmmm

Bé dons ara no ha punxat el Fèlix, ara fem un petit kit kat abans de pujar per aquestes vinyes amb ziga zaga.

Amunt que fa fort, és bonic, peró el dia de la cursa nosé si tindrem temps de vuere res.

El lloc és maquissim.

El Jaume i el Fèlix arrivant ja al cim.

L'Avi apretant les dents, el Fèlix aixecant la roda a veure si torna a punxar.

Una de les zones amb la terra vermellosa que fa que siguem a un altre lloc.

Un mas que es troba a toca de la carretera. I el Jaume mirant com arriva l'Avi per fi a Bellmunt.

Una exclusiva del jersei que donaran amb les inscripcions, és xulo.

I l'Avi replegant trastets per marxar cap a casa. No hem diguis Fèlix que ......renoi altre vegada punxat? Cuatre vegades, aixó és un rècord per tu, el que no has fet amb un any o has fet amb un instant.

Ja veieu, són uns 27 kms amb un desnivell de 934 mts.

Recorregut i perfil de la cursa de diumenge.

Salut i parxes pel Fèlix.

Fotos Mont-roig - Andorra 2009

Com de costum el Jjt's anem taaaaard, vingaa que tindrem que correr pedalant.

Quines cares de son. No tinc foto de la sortida de ciclistes, peró dels paparatxis els tinc tots.

El Miguel adormit. L'Aleix content de venir, i dos escarabats negres.

Bastant puntuals (tot s'ha de dir) marxem de Mont-roig a les 7:30 h.

Aquest any venia una amiga del Pollo, la Rebeca (que ja és amiga de tots eh). Una noia simpàtica que va fer tot el recorregut, felicitats!

El Sobrao, ja crida la furgoneta de suport. Nostre Senyor tirant de carro (Jordi Ferraté).

El Quique amb el gavinet a les dents. El Pedret camuflat dins del pilot.

El Jjt's i l'Isaac, els homes de Botarell. El Julià aguantant el rotllo del Joel.

Dos fatxes amb el mallot de Catalunya. L'escarabat Ferran i Nostre Senyor amb calçotets.

Gent nova que és el primer any que venen.

L'Eudal, ha fet trampa ha sortit de Riudoms. Passant ja per Reus.

El Manel, que va ser l'únic home de baixar l'endemà fins a Calaf, per fer d'assitència al Raül (el seu fill) que corria. Els altres sou uns boques.

El Pollo, aixó és un company, esperant a la Rebeca. Quin munt de xatarra, crec que les podriem llençar aquí.

El Pepillo fent d'assistència amb la furgoneta (quina paciència que ha de tenir), gràcies Pepillo.

El gurp per darrera i per devant.

L'Eudal, es queda pujant per Picamoixons, peró a vilaverd recupera els metres perduts.

Pujant direcció a Montblanc.

L'Isaac porta llum, perquè creu que arrivarem de nit (almenys jo).

El Pau fent de cotxe assistència li van possar una multa per tapar la matrícula (gràcies senyors Mossos per informar i facilitar les coses).

El Manel i el Pollo, fent recolçament a la Rebeca (com toca). Primera estació a Montblanc.

La Pili i l'Alba fent també de suport, mentres alguns ja han pujat Belltall del forts que estan.

Els dos escarabats Bom Bom. Ens ha passat el Jofre que anava a entrenar el circuit de Calaf.

El Manel i el Miguel discutint la jugada. L'Isaac que li cauen els cargols i els té que apretar.

Pollo aixó és una KTM. El pernils amb el seu ferro.

El ferro amb la seva bicicleta. Tots fent la segona estació després de Belltall.

El Moreno amb la bici, i l'altre Moreno amb la moto (aquest si que és espavilat).

El Jjt's agafant forces, i vinga que marxem.

Després de la segona parada tècnica, baixem direcció a Tàrrega com a beneits a 80 kms/h.

Tot i correr al Joel ni se li han mogut els mitjons del Llauradó campió del Món, ja que el Joel no ha corregut mai cap cursa, li tenen que regalar i a més fets al Cavallé, jajaja.

Passat Guissona trobem un contratemps, un Mosso de paisà amb moto es va matar, els seus companys prenen mides de l'accident.

Més endevant, al Sergi se li posa una pedra al mig del camí i el fa caure.

Al mateix lloc, ni un pam més ni menys a caigut igual que l'any passat (tu si que files be).

El Julià aprofita per menjar, mentre el Sergi encara es treu la pols de la roba.

Les girls saludant al pilot. El Pedret concentrat.

Ostres, aquí encara no m'havia quedat que raro.

La roser amb una càmera de fotus de color cutre.

Arrivant a Ponts, li plou a la Raquel (la van mullar).

Abans de sortir de Pons m'agafo a l'escarabat Ferran a veure si hem puja ell.

Només l'Aleix aguantat al Ferran, el Pedret sobradissim, com no para de fer milles.

Els Sergis que no s'ho creuen que hagin arrivat.

Els altres arrivant, peró jo encara no hi soc.

Tercera estació (i la més bona), aquí dinarem.

El Miguel: Quien veo a lo lejos? El tiet?

La Rebeca, el Pollo i el Manel fent d'escoltes, no com altres.

Bé gent, anem a dinar o què?

El primer a seure l'escarabat Joel, ja sap on es posa ja.

La Raqul i la Sara. El Punt de llibre que li diu a l'Ester: A que he quedat bé?

El Sergi no sap quina cara fer. L'Alba ja ha trobat el Joel.

El Pedret encara mirant-se a la fotu, no su pot creure.

Isaac, tu estira que els altres s'aferren al menjar.

Entaulats, aquí si que hi ha més gent que ciclistes.

Ui si et veu nostre senyor.....fliparas neng.

Joel jo no ho faria, després responsabilitats.

Vinga menjar, si ja us ho haveu acabat tot.

El Sobrao enamorat, com avui no hi ha la donaaaaa, ai marranooot.

Familia Moreno al cap de taula. El Miguel i la Pili.

L'Olga i l'Isaac. La Marta i el Pedret.

La Sara i el Ferran. La Raquel i la Sara (altre vegada?).

La Roser i el Sergi. El Jjt's i el Tiet (o sigui jo).

El Julià amb el pijama i sabatilles. El Tiet disfrassat d'escaravat bom bom, per cert, aquí no respiro.

Les paparatzis, algunes de les fotus del blog són d'elles (els hi he robat).

Ara siiiii, la familia Ferraté, sense l'incordio de la Museeerrrààà, quin descans.

Van arrassar amb casi tot, menys amb alguna truita socarrimada.

Vinga, tornem-hi, a la feina.

Adeu gent, ens veiem d'aquí res.

Passant per Oliana, encara aguantava jo.

El Ricard, està més fort que molts del grup.

Aquí!! Aquí!! Aquí!! Desgraciats que us donguin, aquí em quedo a l'últim túnel del Pantà d'Oliana passant per fora, és a dir 50 kms. tot solet, no hem fa falta ningú que ja em sé el camí i sinó segueixo l'oli que més d'un va perdre pel camí reventant el càrter del seu cos.

Les úniques que vaig trobar que m'animaven passant tot solet.

El primer en arrivat a la frontera el Ferran, tot i que no va guanyar res.

Jojojojo, jo no hi sóc peró feu unes cares que ti ca......

El Joel: i el Tiet? El Ferran, està fent túnels pel Pantà d'Oliana. Jooooo: quina gràciaaaa.

Sort que ningú entrena gent.

Mireu mireu ja arriva el Tiet. Dons si l'últim de tots.

Jo amb la llengua que l'arrastro, peró ni ha que llencen la bicicleta a les escombraries.

Au ja hem arrivat totes.

Foto oficial 2009. I la dels guerxos de Botarell tots junts.

Mentres uns abans de sopar surten a fer un vol, d'altres com el Jjt's dorm.

A l'hora del sopar, porten un pastís de 10 anys pujant de Mont-roig a Andorra.

Per molts anys a tots.

A la nit, alguns han anat de ballaruca una estona.

El Sergi que ha quedat flipat de la mossegada d'orelles del Jordi.

Altres celebren la derrota al futbolin amb la gent que ja té una edad. Aleix quina ampolla era aquesta?

El Joel ficant el nas a tot arreu.

Després de fer de gogos pel carrer, al matí amb aquestes cares de son.

El diumenge al matí, els Morenos amb la trobada de motos a Andorra.
Salut i felicitats a tots/es.

Anada a Andorra 2009

Aquest any jo tenia intenció de possar fotografies com cada any que he pujat, peró per sortir només paissatge de muntanyes, ho podeu mirar al google, posseu muntanyes d'Andorra i les podeu veure totes les que volgueu.

Perquè com sabeu, vaig anar uns 50 kms tot sol com un mussol, amb un radi entre les dents com diu el Joel, perquè hem vaig quedar a mig pantà d'Oliana, per si algú no hi era, ho vaig dir amb veu ben alta: Que us donguin pel cul colla de flipats, fins aquí he arrivat.

Com que n'hi ha que no tenen cap més feina que entrenar, després cuant es veuen una mica les orelles, són els primers de cuant senten algú que es queda, d'apretar un pèl més.

El qui es doni per al·ludit que el donin

Que si estic emprenyat? mmmmmmm dons sí, és l'últim any que pujo de Mont-roig del Camp a Andorra amb professionals, hi ho dic aquí publicament, perquè tothom es doni per entès, i sapigueu el que penso.

Ara direu que si sóc un flipat, que no ploris, que tal i que cual, peró ja n'estic fins els .......

Per cert espero impacient els vostres comentaris aquí, i no al facebook.

Salut i pedals.

Via verda 27-09-2009 Catalunya - Itàlia

Ei aquest cap de setmana el Jordi, la Marly i made in Itali han fet part de la via verda.

Podem veure aquí preparant-se.

Bueno pedalarem o noooooo? Calla un intent.

Mola la pintada de la porta.

Esteu cansats abans de sortir ja?

Miteles elles les ciclistes.

Quin estil que té la Marly, amb el mallot del Cabrerès, no ho digueu peró ella dormia mentres ell anava pedalant sonàbul per Tavertet.

L'italià que diu: entre tu, nono entre tu, noooo entre tu, cagaaaats que està fosc peró no hi ha papus.

I com que fa bo i la gent es banya, dons ells també es mullen els peuets.

Mirete'l quin estil toreruuuuuu, oleeeee.

La Marly amb cara de no haver-se cansant gaire.

A més porten un tec que no vegis, així fins i tot jo faig la via verda.

El Frigola no para fins que pendrà mal, és com la canalla.

Foto de rigor i cap els tunels.

No és que sempre vagi l'última l'italiana sinó que vol sortir a les fotus, l'últim és el Jordi amb la càmera.

Ja veieu a veure si algunes de les que es queden a casa s'apunten, no vull dir noms, peró una mica mandrosses si que sou.

Salut i més vies verdes i no tant asfalt.

Copa d'Europa de ciclisme en Pista

Des del dia 25 fins al 27 de setembre em tingut la sort de veure espectacle del bo.

La familia a les portes del Velòdrom d'Horta.

Una vegada dins del velòdrom, la cleka de la Vilella animant a l'Adrià.

Sort del animadors que porten la festa dintre.

Com podem veure el velòdrem ple a revossar que no sabiem on seure.

Mentre corrien un altre pais, l'Adrià i l'Itmar es preparaven per correr.

L'Adrià amb la seva Planet X camuflada de Massi com l'Itmar.

Preparant-se per fer una bona arrencada.

Podem veure com apreten les dents i el primer pas el primer corredor s'aparta.

A la segona volta li toca a l'Itmar apartar-se perquè l'Adrià li faci l'arròs al seu compatriota.

I finaaaaaaaal, sort que s'acavat eh Adrià, com bufaves.

Aquí més equips, en aquest cas els d'Itàlia.

I després els favorits, Alemanya que portava una bona artilleria. Ja veieu que feia falta dos homes per aguantar-lo.

Aixó només serveix per fer un parell de voltes i prou, són com aquest gossos que de Montbrió a Botarell ja estan fets pols. Una bona arrencada aixó si, que deixen els pneumàtics a terra marcats, peró després no tenen fondo.

És com un armari empotrat.

Polònia i Grècia també són unes grants potències.

Última volta per aquest equips.

L'Elena i el Jofre resguardant-se de la calor asfixiant.

Catalunya descansant per les següents proves.

La veritat és que és un espectable veure bons corredors.

Mentres alguns de Catalunya fant rodillos, l'Elena es disputava pel cuart lloc.

Tot i l'animació del jovent de la Vilella es va tenir que conformar amb el cinquè lloc.

Ara tocava contra Espanya amb el Sergi Escobar (medalla olímpica).

Sempre amb el seu estil de guardar la distància ni més ni menys.

Que porta aquest al nas?

El Marc Sabaté no animava tant fot com aquest entrenador.

Veia que era impotent al costat del Sergi.

Crec que ja tenia gana aquí.

Al finat va guanya la prova el Sergi i amb tranquilitat.

Una fèmina Grega que no són gaire altes.

Amb aquest satèl·lit el van passar dues vegades, que dropu.

Els boxes del equips.

Vista del velòdrom amb tota la gent.

Secuencia d'una arreeeeeeeeencadaaaaaaaaa.

Aprentant bieles i dents.

Catalunya Team meditant, Itmar, Elena, Escudero......

Mentres un Belga neteja la bici, els altres calentent als rodillos.

Més corredors professionals.

Al final amb la foto finish l'Itmar va guanyar, es pot dedicar al circ amb l'espectacle que dona, és brutal.

Saltu i pedals.

Mont d'accident de trànsit en Xavier Novell

Vull fer memòria a tots els ciclistes que perden la vida i se la juguem com esportistes. L'última víctima mortal no la coneixia en persona, peró si pel seu blog i haviem tingut conveses pel tema de disseny del blog. Us puc dir que les poques paraules que hi he tingut i he seguit el seu blog, que era una persona amable, un amic ciclista, i un company.

Des d'aquí vull donar el meu sincer condol a tota la seva familia.

http://www.lamalla.cat/infolocal/barcelona_comarques/article?id=293393

Fins sempre Massai!!

P.D. Podeu veure el seu blog i la seva última noticia que ens va deixar.

http://xaviernovell.blogspot.com/

Montbrió - Montserrat

A última hora com sempre he tingut que canviar els pneumàtics per anar tranquil, ja que ahir vaig punxar dues vegades.

Podem veure de bon matí els ciclistes amb les maletes a l'esquena perquè els fan fora de casa les dones, els hi diuen: La bici o jo, i ells obten per la bici, esclar, no es queixa mai.

Pobrets, van perduts pel poble sense sostre.

Eus aquí els arreplegats camí a Montserrat.

El Jjt's de gefe de files, el Pedret amb l'Eugeni i el Julià amb el Jordi.

Als deu minuts d'haber sortit, ens truquen els arreplegats de Mont-roig que ens acompanyen fins mig camí, podem veure que ens varem trobar ja a Reus.

El Pernils, el Quique, el Miguel i el Sobrao.

El lider dels esprints especials va roda per no gastar energia. Podem veure la pols que aixequen els xafa-camins de les motos.

La meva massi amb els pneumàtics michelin.

El Sobra i el pernils volen imitar el Usain Bolt (no us queda res).

El Jjt's s'ha possat el jersei de Mont-roig perquè el deixessim venir, ets un cara girat Jjt's i un venut.

El Pedret amb la seva peculiar Look plena de runa, a veure si la rentes ja marrano.

El pas pel Pla de Santa Maria.

Ja comencen a sentir-se sensacions, sobre tot el Julià que no sé que busca, sinó trobaràs res.

Pernils que portes als pantalons? una càmera de recanvi?.

A Querol ens havia caigut alguna gota, i encara parem agafar aigua, per cert jo hem vaig deixar el bidó, peró el pernils m'hen va deixar un i no és el que està amagant.

Una miqueta de regants del terme que encara ens queda la meitat.

El Julià buscant rovellons. El Quique fent el .... que fas?

Bé dons els arreplegats a Querol ens separem i uns tornen a casa i d'altres seguim la marxa a Montserrat.

L'Eugeni passant per Esblada. El Julià i el Jordi direcció a La Llacuna.

Ostres Eugeni quina suada, aquí sembla que no peró va pujant.

El Pedret vacilant de bidó que més aviat sembla que faci un "botellón".

Bufa que bufaràs, aprofitem per agafar aire a la baixada.

Al fons ja es pot apreciar les Muntanyes de Montserrat.

A Santa Margarida de Montbui i trobem un peculiar grafiti.

Cada boig amb el seu tema, el Pedret amb les orelles, el Jjt's amb... lo seu, i l'Eugeni resant a la Mare de Déu.

Es necesita potència per arrastrar tants plats i tants pinyons. Quina silueta d'esprinter que té el Jordi.

Pel camí s'hi poden trobar coses rares, un punki a terra dibuixat, un pont ple de pancartes, la gent no i toca gaire.

Perduts per Igualada, he Jjt's? Per fi el camí a Castelloli.

Abans de començar el Coll del Bruc, fem una petita paradeta.

El Jjt's i l'Eugeni no paren i marxen cap a munt.

El pas pel Coll del Bruc de 620 mts. on ja es veuen més aprop les muntanyes.

Aquest kilòmetre 0 no sé cuantes vegades l'he vist ja, peró encara no arrivem.

El Pedret sobrat. Arrivant ens esperaven els cotxes fora del pàrking perquè no hi havia lloc. També ens esperava la Mare de Déu de la coca-cola.

Quina cara de ànims que feu.

Montbrió - Montserrat per segona vegada, felicitats!!

Pel globeros que sóm, no està malament.

Els acompanyants descansant. El Julià encara pensa on eren els rovellons.

Esperant una dutxa que ens dexi possar dins.

Iep ja arrivat el Jofre, la mama Elena i la tieta Marta.

El Pedret em fa xantatge, tres dits d'acuarius per dos minuts de xancles per dutxar-se.

Per fi una dutxeta. El Jjt's també a possat dos ciris els portava enganxats a les orelles.

No en tenen de gana nooooo.

Quin tec xiquet xiquet.

El Jofre és el cap de taula.

El Jordi ja s'ho acavat tot, mentre l'Eugeni fa cops de coll que no li tira avall.

Les parelletes d'enamorats, l'Alba i el Julià que s'adorm com el Jofre, i el Pedret fent-li la pilota a la Marta.

El Jofre tip del menjar, no ens vol ni veure.

El Jjt's que bé se s'ho passa ara, el Pedret al seu costat encara s'ho passa d'alló més bé.

Julià!! Alba!! Les mans homes, que hi ha menors.

L'Eugeni disimuladament amb les aromes de Montserrat.

Ja estan tips, ja no callen.

Mireu la cara del Pedret i del Julià, s'adormen.

Pillinssssss. El Jordi li cau el cap mentres s'el mira l'Eugeni.

Pilota, pilota, que vol Marta?

Oh veieu com s'estimen les parelles?

Fant cara de satisfets, ara una vacaineta.

El Jordi pessant figues, i l'Eugeni altre vegada vevent.

Per la tarda mentres mengen un kit-kat aquest parell, tot el dia junts pinta malament.

Pels carrers ja no queda massa gent, s'ha girant mal temps.

Aquest Pedret tot el dia menja. Les dones anant de botigues per variar.

Perquè vegeu que és Montserrat, no és Catalunya en miniatura.

El Jjt's practicant, nosé si per la Lolita o pel Sergi.

Vaia ulls que feu.

Fotos típicas de Montserrat amb les estacione del funicular i del cremallera.

Un que es prepara per la duatló de Cambrils, com el Pedret.

De cara al cotxe, marxant ja.

Un any més hem anat a Montserrat. Hem tingut bon dia, bona companyia, i tot anat bé.

Per cert, sabie què: El Sobrao, tornant cap a casa, cuant han girat i han passat per Vila-rodona, s'ha comprat: vuit donuts, un paquet de donetes i una coca-cola i ho arrasat tot, total per arrivar cuit a casa i no tant sobrao, jajajaja, pobret.

Salut i Virolai